Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
25/06/2017 10:49:00
Inici | Contacte | Mapa Web
Castellano | A A A
Sant Andreu de la Barca
Ciutat

Primera pàgina del relat de l'excursió de 1883 (Memorias ACEC Vol. 7 (1883))
Primera pàgina del relat de l'excursió de 1883 (Memorias ACEC Vol. 7 (1883))

Una excursió de Pallejà a Martorell el 1883

 

En les Memorias de la Associació Catalanista d’excursions Científicas (Vol. 7) de l’any 1883 hi ha un relat d’una excursió de Pallejà a Martorell.

El relat es signat per Lluís Maria Soler i Puig i datat (erròniament) el 29 de gener de 1885, ja que va realitzar-se el 18 de novembre de 1883.

L’excursió fou feta, a més del signant, per Pelegri Casades, Eduard Castellet i Santos.

Transcric la part on parla del viatge entre Pallejà i Martorell, quan passen per Sant Andreu de la Barca:

A las 9 h. 23 m. deixárem Pallejá, emprenent la marxa envers Martorell per la  carretera real (1). De Montserrat venia un fresch  oreig que'ns molesta quelcom, fentnos apretar lo pas que en  contradirecció portavam; mes malgrat aixó, nos detinguerem diversas vegadas, ja pera admirar los bonichs  panoramas que'l riu ofereix  ab  sas salzaredas pobladas de vegetació, ab sa rasclosa brunsenta y ab sos arenys y márges rublerts de feixas y hortas ben conreuadas;  ja pera  contemplar la pintoresca situació del Papiol,  la  Riera de Rubi —que  sembla porti al Llobregat lo tribut de la vila que du part de son nom— y lo Poble de Canet; ja al  atravessar lo rich terme de Sant Andreu de la  Barca y al ovirar la infinitat de montanyas que desde alli's descobreixen, quals ayguas rodolan per  torrents y xaragalls al riu que corría á nostres peus.

Uniu á tot aixó los recorts de las épocas de major malhauransa pera Catalunya que desperta la encontrada per que passárem (2), y vos convenceréu de si se'ns feya ó no interessant la caminada empresa. En efecte, quan transcorregueren pera la nostra terra dias de dissort y do desconsol, las ayguas del Baix Llobregat pogueren molt bé aumentarse ab las llágrimas dels pobles opresos, de las familias abatudas, dels pares, esposos y orfens separats; quan las  conseqüencias del Parlament de Casp iniciaren la progressiva desgracia catalana, fou aquell lo camí que Ferran I emprengué contra'l desditxat Jaume d’Urgell, com al fugir de Barcelona vers Igualada, ahont morí, després d'escoltar de boca de'N Fivaller la valentá justificado de la llealtat catalana; quan, mes tart, Joan II oprimí á son fill y á sos defensors, passaren per aquells paratges las tropas del un y del altre, mutuament perseguintse y apoderantse de Martorell, las del primer en 1462; quan lo Condestable de Portugal heretá la desgracia del Infant Carles de Viana, sos soldats y missatgers, lo meteix que la Cort Real, anavan de Cervera á Igualada, da Igualada á Piera, de Piera á Martorell, y d'aquí, per la via que'ls excursionistas seguían, baixavan á Molins de Rey, desde ahont lo contrariat portugués dirigía enternidoras lletras als Consellers de Barcelona pera que li enviessen ajuda. Aquells pacifichs poblats y pagesias recordan las malesas dels soldats de Felip IV y de Felip V, lo meteix que la humillant servitut pel primer decretada sobre llurs bens á favor del Marqués de los Velez, quals tropas feren horrorosa matansa de catalana. Per últim, quan, malgrat la situació d'interior desgavell en que Espanya's trobava, tenía forsas suficients pera abatre als conqueridora d'imperis y de reyalmes, combatents afortunats quals empresas s'estrellaren davant de l'heroisme espanyol, llavors se distingiren també'ls riberenys del Llobregat y, com si las aiguas d'aquest riu comuniquessen delit y valentía, guanyaren empenyadas batallas als francesos en lo pont de Molins de Rey y passat lo Congost de Martorell, que precisament coincideixen ab lo principi y terme de la vía empresa pels excursionistas.

Obriu las crónicas catalanas, consulteu los registros dels nostres arxius, deteniuvos en las monografías escritas sobre las guerras dels Segadora, de Successió y de la Independencia, desde’l castís Melo fins al patriótich Blanch, y trobaréu en detalladas y perfectameni descritas las gloriosas gestas allí esdevingudas, que de cap mal embastada com gens atractivola Memoria (3).

Eran las 11 quan entravam á Martorell,...

(1).- La distancia desde Pallejá als pobles de sa rodalia son com segueix: Molins de Rey, La Palma, Sant Vicens del Horts, y Sant Andreu de la Barca distan 45 minuts quiscum; Papiol, Cevrelló y Canyet 1 h.; Corbera, Vallirana y Castelllbisbal unas 2 horas.

(2).- Por dir-se que paralelament á ella segueix en l’interior de las montanyas á sol ponent del llobregat la línea divisoria del terme de la antigua Vegueria de Barcelona y del Vallés, puix aquesta “comensa a Garraf dins ven la mar a puja per la montanya. E compren dins aquest terme lo castell de Araprunya ab son temr e travessa per les montanyes de Cerveylo e ix a la Riera de Noya entre Castellviy e Gilida e compren Cerveylo veyl e nou ab lurs termes e Corbera e Castellvey e Martorell ab sa parroquia e puja per Lobregat amunt, etc.” (Anotacions al Llibre Vert; vol. I. Fol. X XV)

(3).- Per lo que á Martorell respecta remitim als nostres llegidors á la Memoria qwue escriguerem ab motiu de la excursió á Martorell y al Castell de Sant Jaume, efectuada als 5 de Desembre de 1880.

 

 Versió per a imprimirImprimir