El compromís de Fem Sant Andreu amb l’educació, la infància i les famílies no és només una declaració d’intencions: és una línia d’acció constant, ferma i coherent amb el que creiem que ha de ser una ciutat que cuida el seu futur.
En els darrers mesos, les reivindicacions dels professionals de l’educació han tornat a posar sobre la taula una realitat que massa sovint s’ha volgut invisibilitzar: la necessitat urgent de millorar les condicions laborals, els recursos i el reconeixement social d’un col·lectiu essencial. Unes reclamacions que busquen millors salaris per deixar d’estar al top 3 de pitjor pagats de l’Estat, més recursos humans especialitzats als centres, ràtios més baixes per una atenció més digna a l’alumnat i menys burocràcia. Mestres, educadors/es, equips directius, PAS, PAE, i tot el personal de suport sostenen cada dia, amb esforç i vocació, el sistema educatiu local. I ho fan, massa vegades, amb recursos insuficients i amb una manca de suport institucional que no podem normalitzar.
Com a regidora d’Educació, Infància i Famílies, vull deixar clar que he estat —i continuaré estant— al costat dels professionals educatius de Sant Andreu de la Barca. Aquest suport no s’ha limitat a paraules: es tradueix en presència constant als centres, en escolta activa, en trasllat de les seves demandes a les instàncies corresponents i en la defensa pública de les seves reivindicacions. Creiem en una política útil, que acompanya i que no gira l’esquena als qui sostenen serveis essencials.
No volem tampoc oblidar l’etapa 0-3, una etapa clau per al desenvolupament dels infants i massa sovint menystinguda en el debat públic. És per això que també hem volgut reclamar a la Generalitat de Catalunya l’homologació de les condicions laborals i salarials del personal de les escoles bressol municipals amb la resta del personal del sistema educatiu públic. Parlem d’un sector que mereix dignitat, reconeixement i estabilitat, i que cal no oblidar que és, a més, un sector altament feminitzat. Garantir millors condicions en aquesta etapa no és només una qüestió laboral, sinó també de justícia social i d’equitat.
És precisament per això que sorprèn —i preocupa— la manca de posicionament clar i de suport públic per part dels grups de l’oposició davant d’aquestes demandes legítimes. Especialment greu és el cas del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista, que ha optat per un silenci incòmode durant totes les mobilitzacions que s’han anat produïnt en un moment en què calia posicionament, altaveu i compromís. Quan es tracta d’educació, no hi ha espai per a càlculs polítics: cal estar al costat de la comunitat educativa, sense matisos ni excuses. Està clar que al portaveu socialista, fer de Delegat del govern de la Generalitat li ocasiona aquestes situacions, no posicionar-se a favor dels professionals, els infants i les famílies de Sant Andreu de la Barca per justificar el pacte unilateral i suposadament històric del seu propi partit, alhora que totalment rebutjat per la comunitat educativa. Tampoc podiem esperar altra cosa, l’educació no els interessava quan governaven la ciutat, tampoc ara a l’oposició.
L’educació és una responsabilitat col·lectiva que requereix valentia política i coherència. No podem exigir qualitat educativa sense garantir condicions dignes als professionals. No podem parlar d’igualtat d’oportunitats mentre no assegurem els recursos necessaris als centres. I no podem demanar confiança a les famílies si les institucions no responen amb fermesa.
Des de Fem Sant Andreu continuarem treballant amb aquesta convicció: defensant els drets dels infants, donant suport a les famílies i situant els professionals de l’educació al centre de les polítiques públiques. Perquè invertir en educació no és una opció, és una obligació.
