Història, literatura i llegenda

Coneix la cultura de Sant Andreu de la Barca

Sant Llop, segon patró de Sant Andreu de la Barca

Sant Llop (en castellà, San Lope), es celebrà l'u de setembre, és el segon patró del municipi. El nom prové del terme llatí "lupus", que significa “Aquel que és com el llop”.

Tradicionalment, Sant Llop fou l'encarregat dins de la tradició cristiana de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops.

Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home o un pastor que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Altres parlen d'un San Llop que fou bisbe de Verona en el segle IV i també d'un bisbe de Troyes del segle V.

Segons la tradició, Sant Llop una vegada a l'any, baixava a les masies a cobrar el tribut que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones.

També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop el veiés a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però, si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home -això darrer es produïa per l'ensurt que patia la persona en trobar-se'l. D'aquí ve la relació de Sant Llop amb l'afonia.

És clar que una de les divinitats remeieres de sant Llop són les propietats curatives del mal de coll i l’esquinència (esquinància o angina). Els goigs així ho recullen:

“Puix la real descendència
us obliga a ésser piadós,
guardeu-nos, sant Llop gloriós,
del mal de coll i d’esquinència”

Aquest sant protegia, doncs, també els pastors, els quals no havien de patir per les possibles destrosses que ocasionaven els llops en els ramats.

 

Sant Llop, bisbe i Àtila

S’explica de Sant Llop que quan Àtila"El flagell de Déu", amb un exèrcit innombrable dels huns va envair la Galia, corria la brama que les seves accions obeïen a la voluntat divina de castigar els pecats del poble.

Rheims, Cambray, Besançon, Auxerre i Langres ja havien sentit el efectes de la seva fúria, i Troyes era el següent lloc amenaçat.

El sant bisbe tenia el recurs de Déu i en nom de la seva gent va pregar ferventment, durant molt dies, postrat a terra, dejunant i plorant sense parar.

A la fi posant-se els hàbits i ornaments de bisbe, ple de confiança en Déu, va anar a la trobar-se amb Àtila, el cabdill dels bàrbars, que era al capdavant del seu exèrcit.

Àtila, malgrat manifestar-se infidel, en veure'l, va ser mogut a fer una reverència davant l'home de Déu, que s’havia acostat a ell amb valentia, seguit del seu clergat en processó, amb una creu davant.

Sant Llop se li va adreçar preguntar-li qui era.

"Jo sóc", va dir Àtila, "el flagell de Déu."

"Respectarem el que ens ve de Déu", va respondre el bisbe, però si vostè és el flagell amb que el cel ens castiga, recordi que vostè no ens pot fer res, llevat que la mà omnipotent, que el regeix i el mou, ho permeti.

Àtila, impressionat per aquestes paraules, va prometre el prelat preservar la seva ciutat. Així, l'oració del sant va ser una defensa millor que les muralles inexpugnables. Va servir per a protegir una ciutat que no tenia ni armes, ni quarter, ni els murs, contra un exèrcit d’ almenys quatre-cents mil homes, que, després de saquejar Tràcia, Iliria i Grècia, creuant el Rin, havien omplert de sang i desolació les ciutats més florents de França. 

Àtila, donant la volta amb el seu exèrcit fou atacat en els plans de Châlons-en-Champagne, on tingué lloc la Batalla dels Camps Catalàunics (juny o setembre del 450), per una coalició formada per Aëtius, un general romà valent, i el rei visigot Teodoric, i fou derrotat. 

Àtila, va fer girar el seu exèrcit i va demanar a Sant Llop l'acompanyés fins al Rin.

Declarat sant, Llop, bisbe de la ciutat de Troyes, a la provincia de Sens a França, va ser reconegut protector de les pastures i de la ramaderia, el seu nom servia com a invocació contra els llops.

L'advocació de Sant Llop no es molt freqüent. Hi ha una torre ermita de Sant Llop a Sant Dalmai, prop de Girobna,i és el sant de l'antic municipi d'Hortsavinyà (avui municipi de Tordera, al Maresme), al vessant meridional del Montnegre, una l'església parroquial dedicada inicialment a Santa Eulàlia i que posteriorment es va consagrar també a Sant Llop. Es també capelles de Sant Llop, a Viabrea i Sant Vicenç de Montalt.