SANT ANDREU DE LA BARCA

Josep Manso i la guerra del Francès (1808-1814) al Baix Llobregat

Un dels personatges que més es va significar durant la guerra del Francès (1808-1814) al Baix Llobregat fou el general Josep Manso i Solà (Borredà, 1785 - Madrid, 1863), que va assolir posteriorment el grau de capità general de l’exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.

Manso va néixer a Borredà (Berguedà) i va exercir de moliner al molí de Santa Creu (Borredà), Can Villaura (parròquia de Ripoll) i més tard al molí de la Verneda (Barcelona), on va instal·lar-se.

Va distingir-se com a guerriller durant la Guerra del Francès (1808-1814), ingressant a l’exèrcit amb el grau de tinent de miquelets (1808). El 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar.

De seguida va destacar com a estrateg i va anar escalant posicions, fins arribar a coronel; sempre per mèrits de guerra.

Les accions de guerra en què participà, per la zona del Baix Llobregat, li van conferir una gran popularitat. Es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme. El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya; derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes (Martorell). La principal zona de les seves actuacions militars fou el territori situat a la dreta del riu Llobregat, entre Martorell i Molins de Rei, que inclou Sant Andreu de la Barca i Pallejà.

Hi ha un "Croquis del terreno en que tuvieron lugar en los años 1812 y 1813, las operaciones militares dirigidas por el entonces Coronel Dn. José Manso, Gefe de la 2ª brigada de la 1ª división del ejército, actualmente Teniente General, Conde de Llobregat" (Editat entre 1815-30 i de 39 x 55 cm.) que reflexa les accions militars on va participar Manso a la zona: Casa Masana, 18 de novembre de 1812; Sant Feliu de Llobregat, 7 d'agost de 1812; acció entre Sant Feliu i Molins del Rey, 23 d'agost de 1812; Sant Sadurní d'Anoia, 7 d'agost de 1813; poble de Pallejà, 10 de setembre de 1813; segona acció de Sant Sadurní, 12 de setembre de 1813.

Mentre va durar la guerra, Manso va instal·lar en diverses ocasions el quarter general a Martorell. Això li va donar l’oportunitat d’impedir la voladura del Pont del Diable l’any 1811; una ordre donada pel General en Cap de l’Exèrcit del Principat, Lluís Lacy adduïnt raons estratègiques, que Manso finalment aconseguí anul•lar.

En els freqüents combats que tenen les tropes comandades pel general Manso en la zona compresa entre Martorell i el pont de Molins de Rei, cal conjecturar que moltes vegades va tenir protagonisme el termini municipal de Sant Andreu de la Barca. Més enllà dels anteriorment consignats, en els primers anys de guerra hi ha mencions explicitats a Sant Andreu de la Barca i a lloc geogràfics molt concrets de l’entorn.

Almenys en una oportunitat, els historiadors mencionen a fets ocorreguts a Sant Andreu de la Barca i en altres llocs molt propers com la Roca de Droc.

“Lo prevenido por Manso pondría en movimiento algunas fuerzas de la línea, pues con fecha del 22 [de juny de 1809], Llaveria, comandante del somaten fijo de Villanueva, da parte al baile de la misma población, diciendo que el día 20 los franceses le atacaron por el lado del Papiol, y habiéndose defendido, les mató 2 hombres y les hirió nueve, y que siendo nuevamente atacado, el día siguiente [23 de juny de 1809] por la mañana, con 800 hombres, tres cañones y un obús, en el puente de Molins de Rey, tuvo que retirarse por la inferioridad del número, mas como el enemigo le hizo retroceder hacia Molins de Rey, con los de Villanueva le mataron 3 individuos, le hirieron veinte y tantos y le hicieron dos prisioneros, que fusilaron, porque entonces no se daba cuartel a los nuestros, hechos que los franceses explicaron a su manera, diciendo que los nuestros en Papiol habían perdido de 5 a 6 hombres, luego, en Martorell de 12 a 15 hombres, entre ellos un aposentado muerto y un cabo prisionero, sin experimentar el francés más bajas que 2 hombres y dos caballos heridos, y que una compañía salida de Villafranca fue derrotada el 24, quedando prisioneros el capitán, un subteniente y un cazador, y 6 o 7 muertos en el campo. El P. Ferrer no niega que, por sorpresa, se hubiesen hecho los referidos prisioneros, pero aclara la falsedad del supuesto triunfo, haciendo notar los varios carros de franceses heridos en la misma función que entraron en Barcelona el dia 27”.

Durant tot l’estiu i final d’any 1809, les tropes franceses varen intentar forçar el pas de l’Ordal, per dirigir-se a Vilafranca i Tarragona, tot sortint del pont de Molins de Rei.

En algun d’aquests episodis [31 de juliol de 1809] s’esmenta que les tropes espanyoles, formades en gran part per somaten, es feren fortes a Puig Castellar (un petit cim de Sant Vicenç dels Horts, de 189 m alt) i Serra Pelada (avui nomenada Costa Pelada, a Pallejà) i retirant-se gradualment, cap “las alturas a retaguardia de Pallejà, se reforzaban sobre el camino de Vilafranca, interceptando así el paso de la carrertera de Vallirana, cubrían las avenidas de Martorell, y se repartían posesionándose de los puntos de Roca de Daroch [Droc], paso del Congost y alturas de Domenech”.

Son dades extretres de l’obra d’Antoni Bofarull i Brocá Historia crítica de la guerra de la Independencia en Catalunya (1886).

L’actuació guerrillera de Manso va tenir alguns episodis molt celebrats. El 10 de setembre [de 1813] assalta el castell de Pallejà on hi ha una força francesa important. L’assalt és a la nit, ràpid, violent, no dóna temps de reaccionar a les tropes del castell i quan ja s’ha retirat la tropa espanyola, amb 105 cavalls, un oficial i quaranta presoners i amb l’equipament de tota la tropa ocupant, deixa els francesos en tal confusió que a causa de l’obscuritat, lluitaran entre ells mateixos sense adonar-se que el seu enemic és només el desconcert..

Acabada la guerra, Manso fou rebut i felicitat personalment pel rei Ferran VII a Molins de Rei (1814), qui li féu l’honor de deixar-li servir la taula.

Josep Manso fou propietària de Can Manso (una masia del segles XVI - XVIII) de Cornellà, situada a la carretera del Mig, molt prop de l'encreuament amb la carretera vella del Prat, a la zona d'Almeda, quasi llindant amb el terme municipal de Hospitalet. L'escut d'armes de Manso és a la façana de la masía, una de les més destacades de Cornellà per les seves dimensions, amb un cos central de grans dimensions. Als laterals s’aixequen dos cossos més baixos, configurant una planta basilical de cinc naus.

Incorporat a l’exèrcit reial, Manso aquell mateix any va ser nomenat Governador de la Ciutadella de Barcelona i fou ascendit a general de brigada (1815).

Va ocupar molts càrrecs al llarg de la seva vida i fou enviat a destinacions diverses.

Durant el Trienni Liberal fou governador de la província de Tarragona. El 1828 fou governador de Màlaga, i el 1832, de Cadis.

Durant els regnats de Ferran VII i Isabel II, va combatre els Malcontents a la Guerra dels Malcontents (1827) i durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840) va lluitar a les files isabelines del bàndol moderat ocupant diferents capitanies generals del país.

Fou ascendit a tinent general (1834) i fet capità general de Castellà la Vella (1835), i derrotà els capitosts carlins Gómez, Merino i Basilio. El 1843 fou nomenat senador, el 1844 fou creat comte del Llobregat i nomenat capità general d'Aragó (1845), de València (1846 i 1847) i de Castella la Nova (1847).

Manso es va convertir en una figura molt popular per les victòries de les seves actuacions, i per això va rebre el títol de Comte del Llobregat i vescomte de Montserrat el 17 de maig de 1844 per part d’Isabel II.

Va rebre igualment la “Gran Cruz Laureada de San Fernando” (1815), la “Gran Cruz de Isabel la Católica” (1834) i la “Gran Cruz de San Hermenegildo” (1844).

L’any 1856 es va convertir en degà dels tinents generals de l’Exèrcit espanyol. Manso fou un home d’actitud liberal.

Un dels primers poemes històrics de Jacint Verdaguer que va presentar l’any 1866 als Jocs Florals de Barcelona i amb el qual va guanyar un segon accèssit al clavell d'or i argent, juntament amb tres premis més per altres composicions que va presentar. Verdaguer va presentar aquest poema amb el títol «A l'hèroe muntanyès En Josep Manso».