Història, literatura i llegenda

Coneix la cultura de Sant Andreu de la Barca

Les llegendes de Sant Andreu de la Barca

"Tots els pobles tenen les seves llegendes que Déu sap d’on venen", diu a l'iniciar el seu text Josep M. Sòria en el recull "Les llegendes de Sant Andreu", un capítol del llibre d'Ezequiel Gort i Juanpere Història de Sant Andreu de la Barca (1989).

I podríem afegir que un poble sense llegendes, és una poble sense història. Estem lluny d'una història allunyada dels criteris científics, però dins de la història de les mentalitats. I aquest element psicosocial forma part primordial dels fets i de l'entremat històric.

En el cas de Sant Andreu de la Barca, com podreu comprovar i com passa sovint, algunes de les llegendes tenen arrels molt històriques. Com diu Sòria, "l més probable és que la llegenda s’arreli en un fet que el temps s’encarrega d’anar deformant, adquirint vessants èpiques o fantàstiques, segons els casos". Com afegeix, i el seu recull n'és una mostra fafaent: "La norma és que la llegenda faci referència a fets que l’home no ha vist mai. Però, de vegades, apareixen en els pobles històries fantàstiques, referides a llocs i inclús persones reals, encara que els fets són sempre indemostrables. Són llegendes relacionades amb succeïts catastròfics de caràcter natural, com epidèmies, inundacions, etc.".

El recull de llegendes que va fer Josep M. Sòria i Badia en el llibre esmentat, com ell mateix ens diu en un del casos que narra, les va sentir "sentir explicar una nit d’hivern, arraulit com d’altres amics a la vora d’un foc de llenya de cep, quan alguns caps de setmana de la nostra adolescència cercàvem càndidament de reviure moments feliços de l’estiueig".  Estem davant un testimoni de primera mà, des de l'autoritat que li confereix la seva biografia.

Josep M. Sòria i Badia (Barcelona, 1943), va estudiar Història a la Universitat de Barcelona (1963-68) i es va llicenciar en Periodisme per l'Escola de l'Església de Barcelona (1966-1968). Actualment imparteix docència de Cultura Periodística Contemporània als Estudis de Periodisme de l'UPF. En l'àmbit del Periodisme, ha treballat en diferents mitjans, com ara Tele/eXprés (1967-1976), on va exercir com a cap de secció i redactor en cap; Catalunya Express (1976-1979), del qual va ser redactor en cap, i La Vanguardia, mitjà on va ocupar el càrrec de sotsdirector (1983-2000). Actualment és editorialista d'aquest darrer diari, en el qual ha publicat des de l'any 2000 més d'una vintena de sèries històriques, com ara Els 25 anys de la mort de FrancoLa història del separatisme a CatalunyaL'assassinat del Germans BadiaLa Catalunya de l'any 1000, l' Espanya de les tres culturesLa Catalunya dels anys seixanta Històries del segle XX. També col.labora en diverses revistes, llibres d'història i documentals històrics. En el camp de la comunicació, va ser responsable de les campanyes a les eleccions municipals de Narcís Serra (1979) i Pasqual Maragall (1983), així com cap del gabinet de mitjans de comunicació de l'Ajuntament de Barcelona (1979-1982) i delegat de Serveis i Relacions Ciutadanes Ajuntament de Barcelona (1983). Quan va escriure les llegendes de Sant Anndreu era sudirector de La Vanguardia.

Ben segur que en el recull que va fer Josep M. Sòria l'any 1989 no hi totes les llegendes de Sant Andreu, pel que cal fer una crida per a la millora d'aquest apartat de la web de Sant Andreu de la Barca. Esteu convidats!.

Entre les llegendes que recull Sòria hi les relacionades amb la Roca de Droc, una sèrie de llegendes relacionades amb les inundacions del Vallès del 25 i 26 de setembre de 1962 ("Una sotregada" i "Els morts i els vius") i "Una noia bella", per acabar amb dues molt sagnants ("El Sàbat" i "Un riu ple de sang"), una varietat que també té Sant Andreu de la Barca en el seu llegendari.